Emmotllament de cautxú Emmotllament per injecció per a productes de cautxú

Emmotllament per compressió

En l'emmotllament per compressió, el compost de cautxú s'insereix a la cavitat del motlle i s'aplica pressió per comprimir el material a la forma desitjada. Després s'utilitza calor per curar el cautxú. Aquest mètode s'utilitza habitualment per a la fabricació de productes com juntes, segells i components d'automoció.

Emmotllament per injecció

L'emmotllament per injecció consisteix a injectar cautxú fos en un motlle a alta pressió. Aquest procés és ideal per a l'elaboració de peces complexes i precises, inclosos components d'automoció i béns de consum. El sobreemmotllament i l'emmotllament d'inserció són variacions d'aquest procés, que implica la integració de peces metàl·liques acabades a la cavitat del motlle abans d'injectar cautxú.

Emmotllament per transferència

Combinant aspectes de l'emmotllament per compressió i per injecció, l'emmotllament per transferència utilitza una quantitat mesurada de cautxú en una cambra escalfada. Un pistó força el material a la cavitat del motlle, el que el fa adequat per a la producció de connectors elèctrics, agulles i peces de precisió petites.

Extrusió

L'extrusió s'utilitza per crear longituds contínues de cautxú amb formes de secció transversal específiques, com ara mànegues, tubs i perfils. La goma es força a través d'una matriu per aconseguir la configuració desitjada.

Curat (vulcanització)

El curat, o vulcanització, consisteix a reticular les cadenes de polímers de cautxú per millorar la resistència, l'elasticitat i la resistència a la calor. Això s'aconsegueix mitjançant l'aplicació de calor i pressió al producte de cautxú modelat, amb mètodes comuns que inclouen vapor, aire calent i curat per microones.

Enllaç de cautxú a metall

Un procés especialitzat d'unió de cautxú a metall crea productes que fusionen la flexibilitat del cautxú amb la força del metall. El component de cautxú es preforma o modela, es col·loca sobre la superfície metàl·lica amb adhesiu i després se sotmet a calor i pressió per a la vulcanització o el curat. Aquest procés uneix químicament el cautxú al metall, creant una connexió robusta i duradora crucial per a aplicacions que requereixen tant amortiment de vibracions com suport estructural.

Composició

La barreja consisteix a barrejar materials de cautxú en brut amb diversos additius per crear un compost de cautxú amb propietats específiques. Els additius poden incloure agents de curació, acceleradors, antioxidants, farcits, plastificants i colorants. Aquesta mescla es realitza normalment en un molí de dos rotlles o un mesclador intern per garantir la distribució uniforme dels additius.

Fresat

Després de la barreja, el compost de cautxú se sotmet a processos de fresat o barreja per homogeneïtzar i donar forma encara més al material. Aquest pas elimina les bombolles d'aire i garanteix la uniformitat del compost.

Processament posterior

Després de la curació, el producte de cautxú pot passar per processos addicionals, com ara retallar, descartar (eliminar l'excés de material) i tractaments superficials (com ara recobriments o poliment) per satisfer requisits específics.

Cautxú natural (NR):

Derivat de la saba de làtex de l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis), el cautxú natural és conegut per la seva alta elasticitat i resistència. S'utilitza habitualment en aplicacions com pneumàtics, calçat i productes de consum, té una resistència limitada a la calor i als productes químics.

Cautxú sintètic:

Creats artificialment mitjançant processos químics, els cautxús sintètics ofereixen una àmplia gamma de propietats. Alguns tipus comuns inclouen:

Cautxú estirè-butadiè (SBR)

Àmpliament utilitzat per a una excel·lent resistència a l'abrasió i durabilitat, sovint es troba en pneumàtics d'automòbils i cintes transportadores.

Cautxú de polibutadiè (BR):

Valorat per una alta resistència i flexibilitat a baixa temperatura, utilitzat habitualment en la fabricació de pneumàtics i com a modificador d'impacte en plàstics.

Cautxú nitril (NBR):

Exhibeix una resistència excepcional al petroli, combustible i productes químics, per la qual cosa és adequat per a segells, juntes i juntes tòriques en els sectors de l'automoció i la indústria.

Cautxú butílic (IIR):

Conegut per la seva impermeabilitat als gasos, ideal per a càmeres d'interior de pneumàtics, revestiments interiors per a dipòsits d'emmagatzematge de productes químics i taps farmacèutics.

Neoprè (CR):

Ofereix una excel·lent resistència a la intempèrie, l'ozó i l'oli, una opció popular per a vestits de neoprè, mànegues i juntes d'automòbil.

Monòmer d'etilè propilè diè (EPDM):

Valorat per la resistència a la calor, a la intempèrie i a la radiació UV, que s'utilitza sovint en materials per a cobertes, segells d'automòbils i aïllament elèctric a l'aire lliure.

Cautxú de silicona (VMQ):

Conegut per una excel·lent resistència a la calor i propietats d'aïllament elèctric, utilitzat habitualment en dispositius mèdics, estris de cuina, aplicacions d'automoció i com a segellador.

Fluoroelastòmers (FKM):

Altament resistent a productes químics, altes temperatures i olis, utilitzat habitualment en aplicacions que requereixen una resistència química excepcional, com ara segells i juntes a les indústries química i aeroespacial.

Cautxú de cloropré (CR):

També conegut com a neoprè, ofereix una bona resistència a la intempèrie i a l'ozó. Sovint s'utilitza en aplicacions que requereixen un equilibri de propietats físiques, com vestits de neoprè i cinturons industrials.

Poliuretà (PU):

Combinant les propietats del cautxú i el plàstic, el cautxú de poliuretà és apreciat per la seva resistència a l'abrasió i la seva capacitat de càrrega. S'utilitza habitualment en rodes, casquilles i components de maquinària industrial.